A mediados del siglo XX aumentó significativamente la población castellonense, esto propició el ensanche de la ciudad con la creación de nuevos barrios. Aunque también se dio pie a reestructurar el centro histórico de la ciudad, con el derribo de antiguas casas para la construcción de altos edificios, lo que dejó al centro de Castellón con una conjunto de altas y bajas edificaciones.
Fue durante los años 60 cuando se aprobó, entre otros altos edificios, la construcción del Edificio Capitol, el más alto de la ciudad y que coge el nombre del cine ubicado en ese mismo lugar décadas atrás. La ubicación elegida fue la calle Asensi, donde por aquel entonces el resto de edificios no tenían más de cinco alturas.
Su construcción duró tres años y se convirtió en el primer “rascacielos” de la ciudad. Consta de 23 alturas, más el entresuelo, planta baja y parking. El edificio consta de dos partes diferenciadas. La primera de doce alturas consta de tres pisos por planta, el resto de alturas hasta la 23 cuenta solamente con un piso por planta.
En 1984 se aprueba el Plan de reordenamiento de la ciudad y se prohíbe la construcción de altos edificios en el centro histórico. Surge de aquí la idea del Museo al aire libre, que trata de pintar las altas fachadas que sobresalen junto a pequeños edificios de la mano de Ripollés, Sebastián Planchadell, Gil Arabí o Tasio.
Context
A mitjan segle XX va augmentar significativament la població castellonenca, això va propiciar l'eixample de la ciutat amb la creació de nous barris. Encara que també es va donar peu a reestructurar el centre històric de la ciutat, amb l'enderrocament d'antigues cases per a la construcció d'alts edificis, la qual cosa va deixar al centre de Castelló amb una conjunt d'altes i baixes edificacions.
Va ser durant els anys 60 quan es va aprovar, entre altres alts edificis, la construcció de l'Edifici Capitol, el més alt de la ciutat i que agafa el nom del cinema situat en aqueix mateix lloc dècades arrere. La ubicació triada va ser el carrer Asensi, on en aquells dies la resta d'edificis no tenien més de cinc altures.
La seua construcció va durar tres anys i es va convertir en el primer “gratacel” de la ciutat. Consta de 23 altures, més l'entresol, planta baixa i pàrquing. L'edifici consta de dues parts diferenciades. La primera de dotze altures consta de tres pisos per planta, la resta d'altures fins a la 23 compta solament amb un pis per planta.
En 1984 s'aprova el Pla de reordenament de la ciutat i es prohibeix la construcció d'alts edificis en el centre històric. Sorgeix d'ací la idea del Museu a l'aire lliure, que tracta de pintar les altes façanes que sobreïxen al costat de xicotets edificis de la mà de Ripollés, Sebastián Planchadell, Gil Arabí o Tasio.
