lunes, 24 de enero de 2022

#139 - Pinar

 


 📍  Ubicación: Grao de Castellón
📆 Año foto antigua: 1947
📷 Fotógrafía: Elías Gil Roca
📖 Información: El Periódico Mediterráneo

Contexto

En 1365, Enrique de Trastámara, señor feudal de Castelló, vendió este pinar al Ayuntamiento de la ciudad porque necesitaba financiación para enfrentarse a su hermano, Pedro I el Cruel, en la lucha por el trono de Castilla.


En su origen este espacio tenía una extensión de 200 hectáreas de uso público, actualmente cuenta con unas 12 hectáreas de uso público y unas 20 hectáreas de campo de golf.


Durante siglos este lugar fue la principal fuente de recursos para los castellonenses, que acudían a coger leña para sus hogares, trabajos o la construcción de barracas. Esto hizo que su tamaño se redujera considerablemente hasta que se regulase esta práctica.


En la década de los años cincuenta, se produjeron cesiones a empresas particulares y expropiación de terrenos para la construcción de villas unifamiliares de lujo. Además, se cerró y privatizó el acceso solamente para la gente de clase alta de la ciudad. 


Fue en los años ochenta cuando desde el ayuntamiento se recuperó parte del Pinar para el acceso libre y de recreo. 


Context

En 1365, Enrique de Trastàmara, senyor feudal de Castelló, va vendre aquesta pineda a l'Ajuntament de la ciutat perquè necessitava finançament per a enfrontar-se al seu germà, Pere I el Cruel, en la lluita pel tron de Castella.


A l'origen aquest espai tenia una extensió de 200 hectàrees d'ús públic, actualment compta amb unes 12 hectàrees d'ús públic i unes 20 hectàrees de camp de golf.


Durant segles aquest lloc va ser la principal font de recursos per als castellonencs, que acudien a agafar llenya per a les seues llars, treballs o la construcció de barraques. Això va fer que la seua grandària es reduïra considerablement fins que es regulara aquesta pràctica.


En la dècada dels anys cinquanta, es van produir cessions a empreses particulars i expropiació de terrenys per a la construcció de viles unifamiliars de luxe. A més, es va tancar i va privatitzar l'accés solament per a la gent de classe alta de la ciutat. 


Va ser en els anys vuitanta quan des de l'ajuntament es va recuperar part del Pinar per a l'accés lliure i d'esbarjo.